D'aleshores ençà, cada vesprada et passava a buscar...


Obra:Les veus i la boira (p. 168-169)
Comarca:Plana Alta

testing image

D'aleshores ençà, cada vesprada et passava a buscar i, junts, us adreçàveu al parc de Ribalta. Tu l'adoraves i esperaves ansiós que arribara i jo em preguntava com era possible que aquell home que bavejava per qualsevol gest que tu feres i el que sentia per mi una repulsió infinita que no es preocupava de dissimular foren la mateixa persona. Alguna vesprada, em quedava ala finestra, mirant-vos mentre us allunyàveu, xarrant de les vostres coses. Després, em contaves que us havíeu assegut a la vora de l'estany i que tu deixaves anar un rosegó de pa sobre la superfície de l'aigua i te'n reies ben a gust, quan els ànecs, que fins aleshores lliscaven distrets, s'afanyaven a empaitar-lo. Després, l'avi deixava caure uns pocs grans de panís sobre el terra i, a l'instant, sense que ningú els cridara, s'hi reunien desenes de coloms, que revolaven nerviosos entorn vostre, disputant-se el lloc. De tornada, passàveu per algun quiosc i l'avi et comprava totes les llepolies que li demanaves i, a l'hora de berenar, passejàveu fins a una pastisseria i, allà, cada vesprada, demanàveu una porció de bescuit i una barreta de xocolata que tu et menjaves amb deler. Després, tornàveu a casa i premia el timbre i pujàveu junts fins al replanell de l'àtic on vivíem aleshores.