Meridià 00' 00' 00'


Indret:El Grau
Comarca:Plana Alta

testing image

Meridià 00' 00' 00'

 

La bellesa habita allí on Pull descansa.

JOSEPH BRODSKY

 

Sempre havia cregut que mai no podria tornar.

Un dia vaig escriure: «mai es torna

on la mirada ha oblidat el seu nom.»

Estava convençut que mai retornaria

per veure els amples camps que, deserts i esquilmats,

es perdien per sempre entre el fragor de la batalla

i els incisos de la memòria.

He cregut que mai podria tornar.

I ara a la Plana resten pocs indrets on arrecerar l'esguard.

He estat caminant pel Serrallo fins a la Cova del Colom

i he vist com el sofre ha malmès els camps de senill i llentrisca

per on el meridià de Greenwich havia dreçat camins i herències.

Queden a la Plana pocs llocs on habitar la mirada:

especuladors, broquers i mafiosos de mena

han farcit d'alts standings i de polígons industrials

l'escuma d'una vista massa cansada sota el vitrall del nou mil·lenni.

A la plaça s'han encès els llums

i la catifa verda de la marjaleria

es desagna vers el mar com un rierol d'espurnes.

Al fons la BPOil crema i sadolla l'horitzó amb pudor de sofre

i flames de coure i plom entre les entranyes de la terra.

Crec, com vaig dir, que ja mai més podré tornar.

Queden a la Plana poques cambres on eternitzar l'esguard.

Els indòcils argonautes ja no tornaran als vells calafaters,

l'espígol i les tellines del temps ja no existeixen entre les runes

i les escombraries dels dies: sols el meridià ens recorda

que som habitants d'un somni bastit entre el llefre i el paradís,

que som captaires d'un món on la cendra i el sol

enderroquen les mateixes penúries

i on l'alba serva dels cors les mateixes distàncies.

Queden a la Plana pocs indrets on arrecerar la mirada

mentre l'abocador del port vomita ferum i melsa

entre les ones dòcils que abans es podien veure des del Grau

i ara no són sinó un tòpic malmès per a turistes sexappeal

o per a la gernació que omplirà els multicinemes i els fast foods

més neoromàntics i neoliberals i especulatius

del nou mil·lenni.

Mentrestant, a ciutat la ignomínia sotmet mots i segles

entre un esclavatge de silencis i renúncies;

mentrestant, a la meua ànima, un regust de mort i de desolació

desfà el miratge on encara guardava un poc d'innocència

entre les empremtes de l'ànima i les pupil·les del foc.

Crec que encara que torne aquests ja no seran els indrets de la paüra:

els ulls amb què respiràvem la bellesa se'ns han fet durs i indòcils,

farcits d'aquella crosta que sols tenen els cors malmesos

entre les runes i els records del seu món.

Al bell mig de les vies i més enllà de les ombres

Greenwich cus el fil daurat que uneix goles i retorns,

aquest cordó umbilical que ens basteix sendes i paraules

entre les fronteres imaginàries d'un mil·lenni que, inhòspit,

serva de les llàgrimes i de les promeses tots els dubtes.