Qui vos parla pertany també a eixa tropa...
Qui vos parla pertany també a eixa tropa,
i a Mallorques per viure enviat
d'intendent, per a dur de proa a popa
d'intendent, per a dur de proa a popa
la nau plena, ¡he sigut infortunat!
-Conteu –Seidia diu. –Pos sí, venia
-ell segueix- jo en la nau pels setiadors;
la qual, quan més fiada feia via,
prop Montcolobre assalts rebé traïdors.
Sultana: dins la gran blavor salobre,
fetes pedra tres nimfes (¡cas no oïtl)
Les tres nimfes germanes Montcolobre,
lo cos de l'aigua trauen empedrit.
Folles, qui-sà, del foc de jovenesa,
de son pare deixaren lo costat,
son pare, el Promontori d'Oropesa,
Neptú temptant-les a son llit vedat.
Qui-sà innocentes Occeà implacable
les mudà, per a eterna expiació,
en rocs, fent-les portar, ¡fat miserable!,
de grans serps i escurçons la maldició.
Amagatall totstemps de naus pirates,
eixe jorn, la cristiana per caçar,
hi eren d'Alger ocultes dos fragates,
que amb sa incursió espantaven ferm la mar.
Com corb marí ataüllant la llampreola
quan se'n puja a flor d'aigua bellugant,
així espiaven nostra nau, que sola
a Borriana venia de Llevant.
De Mallorques venia despatxada
en remei de l'exèrcit setiador:
amb l'entranya d'abast ensaginada,
per al corsari pàbul temptador.
Tan prompte com ses veles voladores
a les envistes foren dels illots,
les dos naus algerines caçadores
se mogueren als rems dels galiots.
D'una forta estrebada l'una eixia
a deturar-li el vol, tota cruixint;
i com estigué a tret, sa bateria
de dards i pedres li amollà brumint.
I, volant sempre més, per fi topava
amb la nau mallorquina, i l'esperó
per un costat de proa li clavava,
aferrant-li per dalt lo botaló.
