La mare em deia que, essent criatura...

La mare em deia que, essent criatura,

va bressolar-me una dona de Llers.

Suau embruix que en mi encara perdura,

em prenc la vida com si fos en vers.

Temo la mort, incisiva cesura;

l'amor em sembla d'inútil esmerç.

Ai, a vegades la vida és molt dura

ai, a vegades el ritme és molt ters.

L'alexandrí que té corbes de sina

talment un dors sibil·lí de serpent,

l'hendecasíl·lab que s'infla i declina

massa em són causa de goig i turment.

Els versos ragen a doll, perquè al caire

del cor, batega una bruixa cantaire.