testing image

Lladó

 

A tots els meus

 

Lladó de les oliveres

que onegen com les banderes

sota les rauxes del vent.

Vayredes i Llavaneres

n'han pintat les cabelleres

d'un blau-verd, d'un gris turgent.

 

Lladó de l'alta muntanya;

com a fita que no enganya,

la Mare de Déu del Mont.

De l'ermita a la cabanya

la pluja del sol la banya

posant-li un topazi al front.

 

Lladó de la vella vila

que ara baixa, ara s'enfila

per carrerons plens de llum;

amb cases color d'argila,

amb camps verds, grocs, blaus i lila

on cada herba treu perfum.

 

Lladó de l'àuria panotxa,

que d'Empordà i de Garrotxa

et fas poble liminar.

L'ull del teu campanar sotja

l'extensa plana on s'estotja

l'aiguamarina del mar.

 

Lladó de Santa Maria,

la Canonja que sorgia

a recés del Monestir...

Ara ets pedra i elegia

que reciten cada dia

les ombres del teu ahir.