De la Jonquera a la frontera hi ha tres quilòmetres...


Obra:Dies de frontera (p. 273-274)
Municipi:Jonquera
Comarca:Alt Empordà

testing image

De la Jonquera a la frontera hi ha tres quilòmetres de Carretera Nacional sense altra decoració que una creu de pedra i una masia abandonada plena de pintades. Aquesta desolació contrasta amb el dinamisme del barri jonquerenc dels Límits, format per la vorera dreta de l'avinguda i per tres carrers. El nom del barri facilita els jocs de paraules: passejar pels Límits, viure als Límits... [...]

A les fotografies dels anys seixanta encara es veu l'església de Fàtima, ara oculta per les construccions que hi han crescut al voltant. Amb la massificació del turisme, posseir una d'aquelles llicències comercials es va convertir en una via ràpida d'enriquiment. Avui dia, el vessant francès no pot competir en preus amb l'espanyol, però també en treu profit: el Portús deu ser l'únic municipi del món que té com a negoci principal els aparcaments.

Ara fixem-nos en els noms deis tres carrers dels Límits. El més llarg està dedicat al doctor Subirós, un prohom local. Els altres dos són el carrer Fàtima i el carrer Hanníbal. Segons la placa clavada a la façana, l'església està dedicada a la Verge Pelegrina de Fàtima perquè en algun moment indeterminat "vingué". També "vingué" el militar cartaginès que dóna nom al carrer Hanníbal, que, segons la tradició, va travessar aquesta zona al segle ni abans de l'era cristiana, quan es dirigia a la conquesta de Roma.

El nomenclàtor dels Límits, doncs, presenta una combinació peculiar: un terç de catolicisme portuguès, un terç de medicina empordanesa i un terç de guerres púniques. El referent més curiós és el d'Hanníbal, que segons Josep Pella i Forgas va creuar els Pirineus pel coll del Portús o el de Panissars. Tal com explica aquest historiador, l'expedició estava formada per un total de cinquanta mil infants i nou mil genets. Tancava la comitiva Hanníbal dalt de l'elefant, i l'estat major cartaginès muntat en trenta-set més. Potser aquest fet explica que la Jonquera concentri tantes imatges d'elefants, si bé que no explica que tots siguin de color rosa.