El pou ha deixat de ser útil...


Obra:Dies de frontera (p. 263-264)
Municipi:Jonquera
Comarca:Alt Empordà

testing image

El pou ha deixat de ser útil, però encara es pot entrar en algun edifici, baixar i pujar escales que s'endinsen en la foscor, sentir un calfred quan una fusta corcada es trenca sota el peu.

Al seu costat, una alzina proclama orgullosa que va sobreviure al foc, i un pi es recargola dramàticament sobre el precipici.

Al sud, l'Empordà s'estira mandrosament, amb la via de l'AVE i l'autopista que travessen la llengua negra que va deixar l'incendi. Al fons s'alcen les muntanyes de la Garrotxa.

A uns cent metres per sota, a la banda oposada als Límits, seguint el camí, veuen una cleda. Hi baixen i arriben a un cementiri petit com un hort, tancat per una paret baixa. Hi ha tres xiprers, un pal de bandera i tombes a terra, la majoria anònimes, amb una creu blanca i l'escarapel·la tricolor al mig:

Regrets éternels, 1780.

Després del cementiri topen amb un camí de pedra.

-Eche -diu ell-, la via romana.

Dos cartells en direccions contràries assenyalen la Via Domitia i la Via Augusta. De l'antiga duana, que separava Hispània de la Gàl·lia, només en queden carreus escantonats i les marques que els carros deixaven a terra.

Un moment de reflexió, sisplau. Tothom travessa la frontera, però ningú s'hi atura. A la via romana, tan sols se sent el vent que fustiga les fulles d'un pi damunt les ruïnes. En contrast amb el bullici dels carrers comercials del Portús, a uns centenars de metres, la Teresa i en Cosme no han trobat ningú als voltants de la fortalesa del segle XVII, ni al cementiri napoleònic, ni al camí romà. Al coll de Panissars, per on van travessar els Pirineus els elefants d'Hanníbal, les legions de Roma, les hordes visigòtiques, les bandes sarraïnes i els soldats de França, ells dos semblen els últims habitants de la Terra.