L'altre Ramon Muntaner és l'institut...


Obra:Els jugadors de whist (p. 155-156)
Municipi:Figueres
Comarca:Alt Empordà

testing image

L'altre Ramon Muntaner és l'institut d'educació secundària. Per referir-s'hi, la majoria dels figuerencs han utilitzat tradicionalment el genèric «l'institut», ja que durant mes d'un segle no n'hi va haver cap altre. El segon que es va obrir, batejat amb el nom d'Alexandre Deulofeu, de seguida va ser conegut com «el nou» o «el de dalt», mentre que el primer va continuar sent l'institut per antonomàsia. Se'n van haver de construir dos o tres mes perquè la gent s'acostumés a parlar d'«el Muntaner».

Després de la densitat repressiva del col·legi Sant Pau, l'institut va ser, no pas una alenada d'aire fresc, sinó més aviat una injecció d'anarquia, aspra i perfumada com un glop de ginebra.

La primera novetat era que tot de noies compartien la mateixa aula amb ells. Desproveïdes de bata, a l'abast de la mà, va resultar que sobrepassaven en estatura els nois i que estaven dotades de les mateixes corbes femenines que apareixien en revistes com El Trompa o El motel de Venus. Es mostraven perfectes i armades, mentre que ells semblaven a mig coure. Properes, nervioses, exaltades, enfebrides, aquelles noies es passaven el dia emetent esgarips d'alegria i somriures indiscriminats, petonejant-se amistosament i ventant-se cops de colze histeroides. Es desplaçaven en grupets, semblava que concentrades en les rajoles del paviment però en realitat disparant mirades baixes a aquells companys acneics que transitaven pels passadissos sense una destinació clara, amb les mans enfonsades a les butxaques d'uns pantalons que els estrenyien mes a cada rentada.

Llavors el Ramon Muntaner era l'únic institut de la comarca. Hi assistien tot d'adolescents galtavermelles procedents de Llers o de Cantallops, avesades a repartir el pinso matinal a les gallines, però també les sofisticades nimfetes de Roses i Cadaqués, assídues a beach parties i al free pass de les discoteques, que dominaven les tècniques mes avançades del morreig, a les quals calia afegir les filles dels comerciants i constructors mes pròspers de la ciutat —noies de marca, de gimnàs i de perruqueria setmanal—, que vivien a tocar de la Rambla, fumaven Fortuna mentolat i freqüentaven la discoteca Charly, on es refregaven amb els hereus més cobdiciats dels encontorns.