En una manifestació que va recórrer la Rambla...


Obra:Els jugadors de whist (p. 157-158)
Municipi:Figueres
Comarca:Alt Empordà

testing image

En una manifestació que va recórrer la Rambla i va arribar fins a l'Ajuntament, arran d'un projecte de llei de reforma educativa que cap manifestant no havia llegit, va fer fortuna un eslògan que es referia al ministre d'Educació i que permet fer-se una idea de l'altura del debat polític que regnava a l'institut: «Seara, Seara, et trencarem la cara».

Els professors eren pròxims i amistosos, és a dir, dèbils. Mes d'un ho va pagar. Uns quants d'aquells alumnes de primer de BUP, que tan sols mesos abans estaven al col·legi Sant Pau, tenien antecedents violents; la proporció no era pas menor en els que arribaven dels Fossos. Els agradava provocar, mentien a la perfecció, tenien la llengua i la mà ràpides, havien aprés a contraargumentar de manera convincent, es defensaven atacant. Eren més, disposaven de més energia i s'havien criat en el combat cos a cos. Aquella generació de professors no numeraris, rousseaunians i vulnerables, va ser derrotada en poques setmanes. Com més humans i comprensius es mostraven, més cruels eren els atacs dels estudiants, que es mostraven particularment amenaçadors amb les professores més joves i desarrelades. Aquelles noies andaluses acabades de llicenciar, ingènues i socialistes, abandonaven l'aula d'una revolada, corrien subjectant-se la faldilla florejada i abans que arribessin a la sala de professors i esclatessin en plors, algun alumne ja despertava les riallades de tothom imitant la seva feblesa.

S'havien girat les tornes. Ara ser jove significava manar.