Antoni Pitxot va acompanyar la Júlia fins al museu.


Municipi:Figueres
Comarca:Alt Empordà

testing image

Antoni Pitxot va acompanyar la Júlia fins al museu. Entraren pel portal de la torre Galatea per poder ensenyar-li l'habitació en què passà els últims anys de la seva vida, en una paret on encara hi havia signes, malgrat el temps, d'una de les seves batalles amb el menjar. El director del centre va voler que accedís al museu a través de la mateixa porta que havia utilitzat Dalí per entrar a acomiadar-se'n. Van quedar que es veurien al cap d'un parell d'hores en una cerveseria situada prop de l'entrada principal. I la Júlia va tenir prou temps per submergir-se en aquell món de quadres i objectes, de metàfores i al·legories. En realitat, les dues hores li van semblar un instant. Fins i tot es va emocionar davant la discreta làpida que, situada sota la cúpula geodèsica, indica el punt exacte on reposa Dalí, perfectament momificat, amb el mocador de seda que Caminada li col·locà sobre el rostre, en consideració al suggeriment del mestre. I li va semblar una ironia del destí que la sala principal fos presidida per l'enorme decorat de Tristany i Isolda d'Isidoro Bea. Bea, sempre tan discret, passava a la història com el passe-partout de la tomba de Dalí. Potser el geni va voler fer una mica de justícia al seu col·laborador directe, al seu amic lleial, tenint una obra seva a prop, mentre reposa en el centre del seu univers.