Les glòries de València (fragment)
Les glòries de València (fragment)
— «Com la gentil sirena, que a la vora
de la mar, que l'aclama per senyora,
entre perles i flors s'ha recolzat,
dorm València en la platja llevantina,
i son front hermosíssim il·lumina
lo raig primer del sol enamorat.
»La guarden dos gegants: Penyagolosa
que, amb corona de boira tenebrosa,
ciny lo tossal rugós, cobert de neu;
i el gran Montgó, la resplendent muntanya
que en lo llumínic èter lo cap banya
i en l'ona clara de la mar los peus.
»Dos rius, amants de sa agraïda terra,
bolquen en ella en la llunyana serra,
entre alegres pinars, les urnes d'or:
lo Xúquer brau, que amb amorosa fúria
s'esparrama en sos camps, i el noble Túria
que, a ses plantes rendit, dessangrat mor.
»¡València meua! ¡Ramellet d'Espanya!
Sols ta grandesa a ta hermosura guanya:
¿qui contarà tes glòries punt per punt?
Quan l'alba apunta de la pàtria història,
ja espanta al món, com la millor victòria,
la flamarada immensa de Sagunt.
»Per tu, lo glavi venjador trencaren
los guerrers lusitànics, i penjaren
l'escut en ton verger enyoradís;
i l'alarb, oblidant en tes riberes
los oasis d'acàcies i palmeres,
trobà en tu son fantàstic paradís.
»Veent-te en sos braços afligida i bella,
lo Cid Campeador, sol de Castella,
vingué a lliurar-te de l'injust afront.
Tu fores sa gloriosa desposada:
nostre Jaume, lliurant-te altra vegada,
la corona real cenyí a ton front.
»Posà en tos muscles, pórpora del poble,
la gramalla civil: en ta mà noble
la Senyera triomfal del Rat-Penat;
en ton gran cor la imatge de Maria,
i en tos bons furs un manament que dia:
"Virtut i llei, justícia i llibertat".
