Esprit de valencianisme


Obra:Poesies valencianes (p. 352-353)
Municipi:València
Comarca:València

testing image

Esprit de valencianisme (fragment)

 

I

 

Quan la gent diu que exagere,

que peque de presumptuós,

que no sé ni lo que em parle,

i que sóc mal espanyol;

pense que més li digueren

a Jesús, sense raó,

quan dugué la Bona Nova

de redimir-nos a tots.

I, parodiant ses divines

paraules d'abnegació:

¡Avant! ¡Lo que es fan no saben!

¡Perdoneu-los –dic-, senyor!

Perdoneu als que s'apellen

valencians i ho són de nom!

Puix per sa mala madastra,

a qui no coneixen prou

-ja que, com falsa sirena,

amb falagueres cançons,

els té encantats per a traure'ls

sang de les venes a dolls-,

València, sa bona mare,

la que enveja donà al món

amb ses virtuts, ses grandeses,

ses glòries i sos honors;

no ocupa, no, aquell alt puesto

a on contemplar-la vullc jo.

Jo, que si bé quan m'insulten

los de casa, germans folls,

motejant-me que exagere,

que peque de presumptuós,

que no sé ni lo que em parle,

i que sóc mal espanyol,

tals ofenses els perdone

com Jesucrist, ple d'amor;

no consentixc que els de fora

-enemics d'esta nació-

duguen de ma noble pàtria

la dignitat arrastrons;

¡valencians, arrepleguem-la!

¡Posem-la a on li correspon!

Valencianista em diuen;

valencianista sóc;

¡tot s'ho mereix València!

¡Per a València és tot!