De què em podeu servir contra l'atzar...

De què em podeu servir contra l'atzar,

fusta corcada, sòrdides paraules?

Inútilment evoco noves faules

per tornar-les a escriure sobre el mar.

Sol m'aventuro i m'ha de costar car

aquest naufragi fosc on no hi ha taules.

Presoner de cadenes sense baules,

aquesta nit no té estrella ni far.

Mirada blava, mar, m'enamoraves,

i al teu somriure responia al punt.

Ara et conec el cor fred i profund

sota l'escuma amarga amb què t'esbraves.

A cap altra vorera no t'acabes,

i els vaixells sucumbeixen, un a un.