Oblidar... Acostuma't lentament a oblidar:

Oblidar... Acostuma't lentament a oblidar:

extravia l'esguard per l'antiga mar blava

i mira si la brisa l'allunya del teu cor,

si la remor de les onades a la platja

cobreix a poc a poc la seva parla dolça

o si el sol t'enlluerna per no veure els seus ulls.

Potser l'escuma esvairia el seu somriure

i els rínxols d'aigua et desdirien d'estimar els seus cabells.

Fins que el seu caminar i el cos que ara et confon

arribaries a confondre amb el volar

d'una gavina o el balandreig d'alguna vela

que anés a perdre's horitzons enllà

per sempre més, per sempre més, per sempre més...