Quantes de vegades he escrit aquesta adreça...


Obra:El llambreig en la fosca (p. 11-12)
Municipi:Eivissa
Comarca:Eivissa

testing image

Quantes de vegades he escrit aquesta adreça, a tota mena de papers: documents, sobres -tramesos a la família des de lluny o com a remitent des d'Eivissa-, targetes, impresos! Era l'adreça de la meva casa de veritat, la de la casa on vaig néixer i on vaig viure fins a la mort del meu pare, quan jo tenia cinquanta-quatre anys. És clar que hi havia hagut absències més o menys llargues, però sempre tornava a la casa de Dalt Vila. Després del 1967 he habitat a tres cases més, una del barrí de ses Figueretes, per poc temps, i dues de l'eixample de la Marina. I la casa de Dalt Vila, des que la vaig deixar i va passar a ser propietat dels quatre germans -després, de n'Alexandre i meva-, ha sofert importants reformes.

Aquest edifici de no sé quin any del segle XIX havia pertangut als seus constructors, el notari Lluís Riera i la seva esposa Eudòxia Llombart, eivissencs. La seva neboda Eudòxia Villangómez Llombart el va heretar. Era germana del meu avi patern, de nom Joan, apotecari. No vaig conèixer aquest avi, però sí, durant molts d'anys, la seva germana i tia del meu pare. Aquesta vivia en una altra casa de Dalt Vila, més amunt. Va cedir la casa d'Ignasi Riquer, 23, de franc, i després la hi va deixar en testament, al seu únic i estimat nebot, el meu pare Joan Villangómez Ferrer. Hi ha alguns edificis semblants, de la mateixa època, a diferents carrers del que es va dir Vila Nova, entre les murades medievals i les del segle XVI. Quan vaig néixer, el 10 de gener de 1913, vivien a la casa, a més del meu pare i de la meva mare, Pilar Llobet Calbet, l'àvia paterna, Manuela Ferrer Planells, i el meu germanet Joan, nascut un any abans. Després varen venir dos germans mes, Manuel i Alexandre.

A la planta baixa de l'edifici hi havia l'entrada de la nostra casa, amb la cisterna al fons, i l'inici de l'escala, i, amb sengles portes al carrer, dos habitatges que també tenien habitacions al primer pis. Estaven llogats a famílies modestes. La resta del primer pis l'ocupaven el despatx del meu pare i un espaiós replà de l'escala, amb balcó, replà que feia de sala d'espera. El meu pare, que havia estudiat Medicina a Barcelona, sempre va exercir a Eivissa la seva professió. El segon i el tercer pis formaven la nostra casa, que tenia vuit balcons i una tribuna que daven al carrer d'Ignasi Riquer. Hi havia a més sis finestres, quatre orientades al carrer de darrere i dues cap a llevant. L'edifici no era tan gran com semblava vist des de fora, perquè era estret i encara s'anava estrenyent més en direcció a la plaça dels Desemparats. Era l'únic edifici que anava a aquesta plaça des de l'anomenada plaça de Vila.