Eivissa, com dèiem...


Obra:Llibre d'Eivissa (p. 176)
Indret:Port Vell
Municipi:Eivissa
Comarca:Eivissa

testing image

Eivissa, com dèiem, és una ciutat de mar. Les cases de baix s'hi banyen; les de més amunt se'l miren; les d'encara més amunt s'estiren per a mirar-lo.

Eivissa té una badia no molt gran, però el sol fet de no ésser molt gran la fa més íntima i més simpàtica.

Encara que siga petita, hi té de tot: la seva farola, el seu moll, la seva platja de pescadors, una matxina, senyals, fanalets i, més que res, una dotzena de barcos, d'aquells barcos blancs, plens de cordes, amb aquell gronxament tan dolç, amb aquell assoleiament i amb aquell cant de bressol que li dóna la falda de l'aigua.

Aquests ports petitons, com el d'Eivissa, tenen el do de fer-se estimar. Tenen el do, sense fer-hi res, de poder-hi matar les hores, hores que un no sap ben bé si són de vida o de somni.

Aquestes goletes, arrenglerades, també tenen un gran encís. Allí, un hi veu un trellat de cordes, que totes serveixen i totes se gronxen; hi veu mascarons a la proa fets d'un art que no se sap d'on ve, innocents com els sants d'ermita i feréstecs com un ídol. Hi veu la coberta brunyida de tant besar-la les onades, i la càrrega que veu que hi carreguen no és carbó negre, com els barcos que vénen del país de la boira; hi veu taronges com munts d'or, hi veu fruita de tots colors brillant al sol, com pots de majòliques, i melons, i verdura, i coves de peixos, encara saltant com a dins de l'aigua.