Si vinguessin els que voldria...


Obra:Llibre d'Eivissa (p. 174-175)
Indret:Port Vell
Municipi:Eivissa
Comarca:Eivissa

testing image

Si vinguessin els que voldria, veuríeu que ella els va a rebre tota vestida de blanc, perquè així com l'illa de Mallorca es posa els millors trajos d'or, i Menorca els de blavor, Eivissa guarda la roba que es va posar en les esposalles: una blancor nupcial, una blancor de paisatge d'una puresa immaculada.

Els que hi vénen, els que encara hi vénen, lo primer que els sembla, al veure Eivissa, és una petxina que neda. La impressió és d'enlluernament! Un ve del blau, d'un blau tan intens que arriba a semblar una majòlica, i de sobte, com si us tiressin un raig de llum a la vista, us posen a davant vostre una faldada de cases, de tan nítida blancor, que sembla que us obrin els ulls a una harmonia desconeguda.

Eivissa, com els gira-sols, les enfila amunt, les cases, les unes damunt de les altres, com si es pugessin a coll per a mirar totes a la claror, i la blancor que es veu a l'entrar-hi n'és tant, de blanca, i tant, de lluminosa, que tots els pobles que recordeu sembla que visquin a les fosques. Des del blanc crema al blanc d'àgata; des del de gavina, al de neu; des del de cigne, al de marbre; cada caseta té el seu blanc que li dóna fisonomia, i vistes en conjunt, a cop d'ull, semblen una capsa harmònica afinada a quart de to, que se'n podria dir en clau de sol. Com que tenen el mar que les reflecta, i com que elles reflecten el mar, agafa uns tons de pedreria que no es poden veure enlloc més. Eivissa es pot comparar a un vidre d'excavació. Té irisacions de tots els colors i nacres de tots els matisos.