El Golf de Roses


Obra:Ponentines (p. 41-44)
Municipi:Roses
Comarca:Alt Empordà

testing image

El Golf de Roses

 

A En Pere Rahola

 

Ampla badia de sorrenques platges,

golf de la mar i de la llum alhora,

joia preada de la meva terra,

rica maragda.

 

Des de Norfeu, que per llevant avança,

fins a Montgó, que per garbí s'enfila,

corre un navili, per lleuger que vagi,

llarga bordada.

 

Reps de la Muga les incertes aigües;

l'aigua olotina Fluvià t'envia,

i en els estanys on els collverds s'abeuren

bollen les llisses.

 

Besen tes ones mil·lenàries runes:

gregues muralles i romanes torres;

tenen tos peixos, per niar en tes algues

àmfores belles.

 

Fores l'amor de la divina Grècia ;

fores sojorn de les romanes àligues ;

Venus, altars en tos sorrals vestia,

Júpiter, temples.

 

Mostres la vila de tres races juntes

clos de combats de la conquesta ardida,

i en tos sorrals, en cargolar-se l'ona,

marbres trosseja.

 

Mar tota llum de transparències dolces,

sota una mar enlluernadora d'aire,

quina color exuberant de vida,

prens a tot hora!

 

Mes ve l'alè del Pireneu altíssim,

xiula i bramula, ratxejant ferotge

arbres gegants i altes parets fent miques,

la tramuntana!

 

I omple d'escuma tes onades fortes,

que alcen i esbullen l'onejant crinera,

i, al bramular de la ventada horrible,

feres, bramulen!

 

Baten les roques i els esculls cobreixen,

roben les sorres al tombar en la platja

i, hòrrides, tornen la blavor, en roja

aigua batuda!

 

Cap a garbí les illes Medes s'alcen

xorques, rocoses, del mig jorn defensa ;

semblen navilis mig negats que busquen

raure en ta sina.

 

Lluny, se les miren Canigó i Sant Pere;

fins el Montseny de gegantina corba,

i Recasens que, amb son castell altívol,

fita la França.

 

I elles alegren sa tristor de roca

Roses guaitant, que en un recó blanqueja,

niu de gavines, de volar cansades,

que ara reposen.

 

Golf encantat, golf  lluminós, excelsa

glòria dels cels i de la mar nostrada,

port de refugi per l'incert navili,

cambra de Venus!

 

Grècia i Mallorca tos tresors envegen,

glòria ben seva l'Empordà et pregona,

clos de llum pura, tros de cel, riquíssima

arca daurada!