Un dia, En Pijoan, parlant amb En Prat de la Riba...
Un dia, En Pijoan, parlant amb En Prat de la Riba, va insinuar-li la idea de la creació d'una institució d'alta cultura. En Prat va cridar-nos En Rubió i Lluch i a mi. Tots quatre vàrem convenir que la novella institució podria dur el nom d'Institut d'Estudis Catalans. En principi va pensar-se en les persones, qüestió difícil, i en la del local. La fiscalia s'anava traslladant, a poc a poc, al nou Palau de Justícia, però la cosa anava llarga. En Pijoan va possessionar-se d'una torre quadrada que encara varen demanar per a posar-hi En Rull, condemnat a mort. A l'últim varen desembarassar aquell humil recés, i En Pijoan va fer-lo decorar al seu gust. Allí dalt, que és on ara En Fabra té el seu despatx, va néixer el primitiu Institut. Mentre s'esdevenia això, treien envans i runa de la fiscalia i desembarassaven tot allò que podien. Resultava una sala immensa, de la qual no sabíem ben bé què fer. Vagament, amb tot, la destinàrem a sala de lectura; però ens semblava massa gran i que ens costaria passar molts pressupostos per a omplir-la de llibres. Els primers nomenats varen ésser: En Rubio i LIuch, president; En Puig i Cadafalch, vicepresident; En Miquel S. Oliver, En Pere Corominas; En Josep Pijoan, secretari; i jo, arxiver-bibliotecarí. Tot seguit varen adherir-se En Joaquim Miret i Sans i En Guillem M.a de Broca. En la primera junta que vàrem celebrar, en una habitació de baix, entre altres acords importants vàrem prendre el de l'adquisició de la Biblioteca Aguiló, que va tenir lloc el dia 5 de juliol del 1907.
