La palmera de casa de l'Ardiaca

La palmera de casa de l'Ardiaca

Com una gerra d'alabastre plena

d'inconegut perfum oriental,

dreta s'aixeca la gentil palmera,

preciós refugi en el desert banal.

Talment com caminant que s'hi arrecera,

plantaria ma tenda vora seu,

i no me n'aniria, fins a l'hora

que el fruit madur caigués vora mon peu.

I el servaria com un do sagrat

contra el roent verí de la Ciutat.