Oh mon Guerau, qui l'ametista rara...

Obra:Obra poètica completa. Proses literàries [Liost]
(p. 279)
Indret:Ca l'Ardiaca
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

Oh mon Guerau, qui l'ametista rara
un jorn polies, únic en ton art:
tens un bigoti com una herba clara
i vela un poc de son el teu esguard.
Mes per voler del cel, adés i ara,
fa una paraula de ton son depart,
i es, en l'espai que un sol novell amara,
prodigiosa com un estendard.
Sent-me vijares que en la negra via
puges al cim, on és el llor sagrat,
cerqui jo mon tirany de poesia,
oh fort amic, de ma poquesa amat!
Sense la teva dolça companyia
fóra enutjosa la immortalitat.