Que era d'alegre el molí!
Que era d'alegre el molí!
Sortint del poble, al costat
del camí, hi ha un pujol
amb un molí mutilat,
un molí que ja no mol.
Gegant que resta impotent
amb tots els poders perduts,
que encara ofereix al vent
sos quatre membres romputs.
—Que era d'alegre el molí...!
Me diu la meva padrina
que ella hi duia blat xeixí
perquè l'hi fessin farina.
Conta que quan arribava
el capdavanter dels vents,
el molí se despertava
fent cruixits i estiraments.
I a l'embat fresc i suau,
joguiner entre les branques,
obria sota el cel blau
les seves antenes blanques.
I allà, al caire del migdia,
quan l'ocell no aixeca el vol,
aquell molí pareixia
la porgadora del sol.
En aquell temps la padrina
diu que encara era fadrina
i el moliner era fadrí,
i ella hi duia blat xeixí
perquè l'hi fessin farina...
Que era d'alegre el molí!
