Les tombes velles

Les tombes velles

Més dolç i més amable seria ton descans,

oh Mort, que segues totes les roses de la vida,

llançant-se a les fosses, a feixos odorants,

dins una església vella, petita i compungida.

El temps s'hi escola, plàcid, amb una pau sens mida;

les nits són plenes d'àngels i d'ombres bategants,

i pel vitratge hi entren els dies tot sagnants

o amoratats com una viola dolorida.

Bé són les tombes velles les rels del vell altar!

Damunt ma tomba closa que hi senta jo passar

les ones de la vida que pelegrina i es cansa

cercant una altra vida de més excelsa sort...

i prosseguint sa ruta triomfal sobre la mort,

el salm d'ales immenses volant ple d'esperança!