I ara ja saps la mort, Cèlia Viñas

7

In memoriam C.V., per a

qui fou escrit, fa temps

i temps, aquest llunari

I ara ja saps la mort, Cèlia Viñas

-ai aquell foc, foquet, cendra astorada.

Ara ja saps la mort. No et calen versos

ni ocells ni primaveres per alçar-la.

¿Ho veus? No s'ha aturat un sol rellotge

ni s'ha estremit la seda de la cala;

el vent, que desconeix la teva absència,

ajup les herbes del record...

Descansa

Nosaltres sols, amb tota la mort teva,

reprendem el camí.

Adéu, companya.