Menorca (fragment)

Menorca (fragment)

Sobre la mar qui allunya de l'Àfrica abrasada

les catalanes costes, mirant vers al llevant,

Menorca, com balena monstruosa, encadenada,

o com vaixell de pedra, se mostra al navegant.

No en té, casi, de platges: sols té penyals altíssims;

tota ella és pedra viva, tota ella és de granit;

de tant com l'han batuda los temporals fortíssims,

ja no li queda arena per a formar son llit.

De sos combats titànics, bé en mostra estar ferida!

Pertot arreu cavernes que encara afonda el mar;

pertot arreu la costa brescada i com cruixida,

mostrant l'ossa negrenca del monstre singular.

La vésseu quan l'envesten furioses les onades

i brama damunt ella el nord o bé el mestral!

Del blanc polsim de l'ona se n'alcen nuvolades

qui com espessa boira cobreixen el penyal.

I ella s'espolsa i lluita, com perseguida fera,

i per ses mil cavernes rugeix furiosament:

el front alça, i els braços estesos guaita, espera,

i es van ona per ona sobre son pit desfent.

I venç sempre. Humiliada llavors la mar sospira

i canta, i l'enamora besant sos penyalars,

i el vent rendit la canta amb so de dolça lira,

portant-li, amb olor d'algues, perfum de trongerars.

Llavores ho és hermosa! Sultana marinera,

se vest la verda túnica brodada de mil flors.

El sol tota la daura, i ella, gentil, riallera,

escolta al vent i a l'aigua cantar-li sos amors.