Sa cançó de Çon Coletes
Aquesta cançó que escoltareu
l'ha feta Guillem d'Efak,
més de mig manacorí
i fill d'En Toni Cremat.
La va fer a Çon Coletes
una horabaixa de març.
Déu vulga que durant molts anys
pugui anar-hi caminant.
L'any mil quatre-cents cinquanta
pitjor fou que el de sa fam.
Els rics mengen pa de xeixa,
diuen ses dones plorant.
Els rics mengen pa de xeixa
i per noltros sols no hi ha mestall.
Lo Tort Ballester ho escolta
i li envest cap a ciutat.
I era una colla de veure, tots eren manacorins.
Fent-se costat un amb l'altre anaven replegant amics.
Primer s'hi ajuntava En Mates, llavors En Fullana i En Gil,
En Nadal, En Mascaró, En Guinovart i En Fornit.
Lo tort Ballester els comanda, perquè era el més decidit.
Per donar compte an el rei
a Nàpols varen anar
i el rei els dona penyora
de que tot s'arranjarà;
però els senyors de casa bona
ni el rei volen escoltar.
Tres anys, Lo Tort Ballester,
els tengué acorralats.
Set-mil cinc-cents sous donaven
els nobles a qui el matàs.
Feren venir mercenaris,
moros i napolitans.
Calaren foc a les cases
i es fartaren de robar.
Després 'ribà la venjança
color de vi i de sang.
I era una colla de veure, tots eren manacorins,
si ho eren els condemnats també ho eren els botxins;
primer mataren En Mates, llavors En Fullana i En Gil,
En Nadal, En Mascaró, En Guinovart i En Fornit.
I a lo Tort Ballester el penjaren escorxat de viu en viu.
I escamparen els seus trossos pels entreforcs dels camins.
Després d'aquesta endemesa
tot romangué com abans;
els pobres, més bocaclosa
i més vídues plorant plorant;
i no ploraven per elles,
ploraven pels seus infants.
Sa cançó que heu escoltat
l'ha feta Guillem d'Efak,
qui demana a déu que el poble
no tengui mai més tirans
i que mai més no hi hagi guerres
ni lluites entre germans.
