Caborriu...


Indret:Mas Pons
Comarca:Cerdanya

testing image

Caborriu, a Bellver de Cerdanya, és un poblet que formen els masos Pons, Sicart, Misserpí, Molí d'En Pons i Ingla, patrimoni de l'antiga casa Pons. Antiga perquè se'n té notícia des del segle XII, si hem de creure el testimoni d'una inscripció en la pedra del portal de la masia que ens parla de Pere Pons de l'any 1112.

A diferència de la majoria de les nostres cases pairals, segons ens assevera la història que n'anem esbossant, la línia masculina dels Pons de Caborriu s'ha anat perpetuant sense interrupció més de vuit-cents cinquanta anys. Car, fins en l'actualitat, no ha recaigut en pubilla l'herència familiar: avui és, en efecte, mestressa del casal Maria Concepció Pons i Esteve, si bé hem de creure que el cas serà passatger a causa de l'existència d'un futur hereu en la persona de Rafael Auger de Pons.

El primitiu patrimoni Pons ha experimental al llarg del temps dos augments considerables: l'un, en el segle XVII, per matrimoni d'un Pons amb la pubilla Siscart, integrador d'ambdues pairalies; l'altre, en el segle XIX per diverses compravendes efectuades pels Pons, entre elles el mas Misserpí i diverses peces incorporades al mas Ingla o formant part del Molí d'en Pons. Caborriu està dotat d'una església romànica de venerable antigor i bona estampa, consagrada l'any 1137 en plena florida d'aquest estil arquitectònic, que compta a Catalunya amb testimonis tan il·lustres com abundosos.

La casa és de les més grans de la Cerdanya. Parti­cipa de la característica de les finques ramaderes per les grans dimensions, a causa de l'embalum de cabanes per a farratges, estables i corrals, principalment per a estabular-hi o guardar-hi bestiar de peu forcat. Com al Pallars, com a la Vall d'Aran la gran casa pairal ceretana exhala una doble flaire: la fresca de l'herba tot just segada o la fina del farratge empallissat, i l'aspra i penetrant del baf de la ramada. L'activitat pecuària deixa rastre inequívoc per patis i camins, així com en deixen les carretes de pas lent tirades per la parella de bous menada a tocs de verga sobre l'embanyada testa, mitjà de transport encara habitual en aquelles altes valls subpirinenques. No cal dir que, tractant-se de la xamosa i verda Cerdanya, Caborriu està voltat de prats luxuriants afitats per fileres de saules i tanques d'estaques per guardar-hi els caps que pasturen dins el clos. Ací i allà, arbres fruiters, sobretot pereres, productores d'aquelles peres prestigiades alhora pel sabor i pel perfum.