La devesa i la tardor

La devesa i la tardor

Davall tes prepotentes, immenses ufanors,

Devesa, ja finaren les estivals rialles;

tu reses al novembre pels hèroes defensors

i llur visió et penetra de feredat, i calles.

Veus una llum fatídica d'horror i d'acaballes,

ressonen funeraris els esqueixats tambors;

els hèroes sorgeixen a dalt de les muralles;

desfets, morents, aixequen les últimes clamors.

D'eix immortal desastre tu en sents tota la glòria.

Et ve una esgarrifança més gran que de victòria.

En l'aire gris, les velles campanes fan un plor.

I és ton orgull immòbil, sota les ratxes fredes,

i destacant-se a exèrcits tes colossals arbredes

majestuoses,s'inflen en nuvolades d'or.