testing image

La vila

Vora del riu que els hi va fent carícies
com una mare al fill en el bressol,
enfront d'un pla de camps, per més delícies,
dalt d'un turó, de cases hi ha un estol.

Com un castell que feble s'esboldrega
enllà s'aplana, eixampla's i es fa gros;
per ocupar l'espai, entaula brega,
l'espai del riu de l'Ingla al Montarròs.

D'aqueix turó, jo un dia vaig lloar-la
i vaig poder enlairat guaitar-la a pler,
no crec que hi hagi al món qui al contemplar-la
no faci goig la vila de Bellver.

I que és bonic el veure llurs llosades,
escalonant-se, amb son color mig blau;
apar que en marbre ses parets formades
la vila sigui un majestuós palau.

I ho sembla més perquè al cap de l'escala
d'aquell palau engarlandat de flor,
sobre l'església el campanar, fent gala
de son cabdill, se sent triomfador.