I hi ha una gent que parla...


Obra:Dietari 1979-1980 (p. 207)
Municipi:Sitges
Comarca:Garraf

testing image

I hi ha una gent que parla. En Castellet fa de moderador. Es tracta d'evocar una publicació, «L'Amic de les Arts», i el centre de tot plegat són dos dels protagonistes de la història: Sebastià Gasch i Josep Carbonell i Gener. I, aquella tarda, el tercer protagonista -J. V. Foix- no ha pogut ser a Sitges. Però tornem a l'hotel, quan ja fosqueja i els fanals s'encenen, i a la tauleta de nit de la cambra d'hotel obrim un llibre de Foix, amb peu d'impremta de «L'Amic de les Arts»; un llibre que es diu Les irreals omegues. I llegim un poema de març, a Sitges, l'any 1922, quan el poeta Foix i el pintor Sunyer veuen noies llunyanes, veuen somnis llunyans. Somnis a ple dia, sota la llum colpidora i nítida de Sitges. «És tot tan clar que ni sabem parlar-nos», diu el poeta, ebri de claror marçal. Aixequem el cap del llibre; la finestra ha esdevingut un requadre totalment negre. Parant l'orella en la fosca, sentirem el brunzir del mar com un murmuri dolç i fondo.