Jo era molt petit quan vaig assistir a l'escola...
Jo era molt petit quan vaig assistir a l'escola per primera vegada. Havíem anat a viure a les cases barates de Casa Antúnez i aquesta escola era a la colònia Bausili, una barriada veïna. El mestre es deia Don Isidro i la mestra Donya Júlia. Eren un matrimoni resident en aquestes mateixes Cases Barates, monàrquics i catòlics tots dos. Don Isidro portava ulleres sense muntura i mostatxo blanc i tibat. Els mètodes educatius eren el punter, les orelles de burro, la cartilla, cantar les taules de multiplicar, recitar el credo i el parenostre. Degué ser amb l'entrada de la República quan L'Ajuntament va obrir una escola a les Cases Barates, la de Sant Raimon de Penyafort. He parlat prou d'aquesta escola en diversos llibres i articles meus, car és, en realitat, la que compta per a mi com a primera escola i la recordo perfectament, i no l'altra.
La primera cosa d'aquesta primera escola que seduí a tothom fou la seva gratuïtat. La de la Colònia Bausili, que tothom anomenava «la dels caganers», inicia immediatament un descens en picat i acabà en bancarrota. L'argument dels nostres pares, comparant l'escola de Sant Raimon amb la dels caganers, era elemental: millor i gratis. [...]
L'escola de Sant Raimon de Penyafort era gran, amb moltes classes i amples finestrals. Tenia un enorme pati plantat d'arbres i unes parcel·les a manera d'hortets, i cada classe tenia cura d'una d'aquestes parcel·les, i es rivalitzava a veure qui assolia els millors resultats. La parcel·la de la classe dels grans causava esbalaïment i admiració, ja que hi arribaren a cultivar maduixes.
Una de les coses que ens cridà l'atenció de bell antuvi fou el fet que aquestes classes eren mixtes, nois i noies junts. Entre altres coses se'ns ensenyava dansa. La meva parella era una nena molt eixerida, amb els cabells arrissadets, que m'animava perquè no tingués vergonya. Tal vegada, amb aquests mètodes, hauria anat equilibrant i desterrant aquesta timidesa que he sentit sempre davant de les dones, i que és el regust de la meva educació religiosa catòlica. Però, després de la guerra, vam tornar a començar: res de tractes amb les noies: eren pecat.
