Oda nova a Badalona
Oda nova a Badalona
Maria del mar brut,
campanar de la quisca,
ciutat de corders i fabricants
d'aiguardents dolços,
qui t'ha vist i qui et veu
tan malmenada.
Aniràs a l'infern a cremar
quitrà i petroli
i els del Cristall faran
una urna funerària
per enterrar-te més enllà del Canyet,
just a Can Ruti, palau d'ambulatoris de primera
on no hi menen camins.
Òrfena de carreteres, mancada de vials,
ni clavegueres tindràs per expulsar
la pròpia farda.
Desemparada de tot,
que Déu t'empari.
Com t'han deixat, senyora de la Costa,
xinxa de fàbrica coberta amb drapots
de marmanyera!
Et cantaran tot el ventall d'indústries
i, amb tants d'oficis, esdevindràs
pobra segura.
Et proclamem pubilla del vestit de paper confeccionat amb lletres de canvi retornades.
Posa't la pell en remull,
que t'has begut l'enteniment
i, en el darrer sufragi
universal i democràtic,
has donat la victòria als pelacanyes.
La portadora dels valors més nobles,
la fe, la caritat, l'amor, la pàtria,
has caigut dins el sac dels corifeus
i l'or de Sibèria el cor et glaça.
Cal que retornis al passat nostàlgic,
fes que apareguin les meses petitòries
que presideixen opulentes dames
i els senyors de copalta.
Penedeix-te de totes les mancances
i ja veuràs com et serà atorgada
la caritat ben entesa dels sapastres.
Desarrapa't d'aquests cretins que tenen
la repartidora per programa,
vés amb els teus, els ciutadans insignes
que aixequen edificis de vint plantes,
en profit propi, per enaltir la pàtria.
