Camina a passes breus i ràpides...

Camina a passes breus i ràpides, un xic corbat per la vuitantena i el Mestratge en Gai Saber, mentre us va parlant tot apartant-vos amb la mà dreta.

Colrat pel sol de la poesia càndida i frescal, broda els versos que tenen ressò d'esquelles de ramats, lluminosos somriures de pubilles muntanyenques, fumarel·les de masies encara no desertes i perfum de roses bosquetanes, en Èglogues on Virgili se sentiria feliç.