Des del balcó

Des del balcó

Des del balcó de casa
veig tot el món com neix.
Un horitzó de xemeneies
s'enfila cel amunt.
I em sento sol,
ben sol,
voltat de fum i de mirades buides.
Jo,
servidor de la vida;
jo, servidor de la mort,
avanço un pas i callo,
avanço un pas i tanco els ulls.
Des del balcó de casa
veig tot el món morint-se.
Voldria alçar el meu crit
per sobre les muntanyes,
sirena de vapor,
anunciant la festa,
sirena puntual,
i tot segueix callat.
Des del balcó de casa
veig tot el món.