Epigrames del port (II)

Epigrames del port (II)

Damunt del mar

hi ha una escampadissa de taronges

i un ritme misteriós les fa dansar

damunt les ones flonges.

A l'entorn de les barques de Llevant,

hi vaguen les mirades

d'un infant,

d'un infant que es deleix per una fruita

i és poruc per poder-se-la abastar;

ell ja sap que no li serà pas duita

i vol mig plorar...

Aquests ulls de l'infant que cobdícia

m'han encès una poca pietat:

—Mariner, una taronja no hi hauria

per l'infant que les guaita enamorat?—

I aquell home de mar s'apiadava

i la fruita ens ha dut.

I l'infant la taronja es guardava

amb un goig en els ulls que em recordava

tot allò que d'infant cobdiciava

i que no he tingut.