Plaça Medinaceli
Aquesta plaça de Medinaceli
té un regust vuitcentista penetrant;
no hi ha ni un crit, ni una ombra que l'enteli,
ni un pols de febre, ni un color llampant.
La font al mig, que ombregen les palmeres,
l'alè del port com a teló de fons,
una nostàlgia densa d'havaneres
i la mort espiant des dels balcons.
I la mitologia casolana
dels tritons i els dofins, i a la barana
un cel de molsa humit i circular...
Calma, repòs, silenci de cisterna;
i la tristesa intemporal, eterna,
de Galceran Marquet mirant el mar.
