El paisatge no m'ha traït, ni decebut, com els amics...
El paisatge no m'ha traït, ni decebut, com els amics. Ni la gent de la meva terra que em va rebre amb els braços oberts i m'omplí les galtes de petons plens de tendresa. L'Urgell i totes les comarques de Lleida, que he tornat a veure, no han canviat, he trobat el país com jo esperava i el somniava en els moments d'enyorament de l'exili. Les flors de camamilla de les ribes dels desaigües són més grogues i perfumades que enlloc més del món.
Els puputs dels alfalsars i dels blats, d'un vermell brillant com la cresta dels galls conqueridors. Les guatlles hi segueixen cantant el «set-per-vuit» i els pardals continuen ajocant-se, cap al tard, als mateixos salzers de la plana. Vaig tornar a les Penelles, i a Castellserà, i a Bellmunt, i a Tàrrega, i a Mollerussa, i a Ponts, i a Preixens, i a Linyola, i a Bellcaire i, a tot arreu, la gent del meu Urgell em manifestà una alegria sincera de retrobar-me.
