Mentrestant, enviàrem a la reina dos cavallers...

Mentrestant, enviàrem a la reina dos cavallers que pensés de venir, que Nostre Senyor ens havia feta tanta de gràcia i de mercè que ens havia donat el castell d'Almenara, i que millor estaria aquí que a Borriana, i més segura. I ella, quan li vingué el missatger havia adobat de menjar, i digué que quan hagués menjat que hi vindria. I això era en quaresma. I digueren els cavallers:

— El rei us mana que vingueu, que ell ha aparellat de menjar, i que millor i més alegrament menjareu allà, amb ell, que no faríeu aquí.

I ella, quan ho oí, deixà son menjar, i esperam-la fins que vengué, i eixim a la costa del peu del castell, i nós i ella entram alegrament dins lo castell, i amb gran alegria menjèrem.