Siurana

Siurana

Siurana, silenci alt,
què ens voldries contar
si et trobem una tarda, encantada,
per sobre de contrades i conreus,
feréstega i aïllada?
Com passa el temps, Siurana!
S'escola en devessalls de ritus i de símbols
adormits a la pedra
sobre cossos ardents
que defugen la mort;
i tu el contemples, alta:
disposes les clarors de mitja tarda
i els vespres, un per un
et fugen de les mans, apaivagats.
La nuesa d'hiverns i el bat d'estius,
aspres olors i el blau de les finestres
t'acompanyen a estones.

Parem les mans un dia qualsevol
i ens omples de fondària,
de poemes, perduts
i de silencis.