La ciutat del fum (fragment IV)

La ciutat del fum (fragment IV)

Tu, que d'avior tan ínclita — lo noble escut ostentes,
mantén bé les calderes — de nit i jorn bullentes;
digna filla d'Egara — seràs obrant aixís;
sempre avançant impàvida, — escampa't per la plana;
pensa que has d'ajuntar-te — un jorn amb ta germana;
si el barranc te destorba, — salta el Vallparadís;

i cada jorn més fàbriques — proclamin tes grandeses;
dels teus fornals les boires — per l'ample espai esteses,
de l'astre rei amaguin — la irresistible llum.
Tasca teva és noblíssima; — ja en ella en véns de raça;
i aixís dirà la Història — «Mireu, mireu Terrassa!
És la filla d'Egara! — És la ciutat del fum!»