Guissona

Guissona

La fondalada que ens abriga
ha vist el son de les onades d'anys.
Pedres dels ibers i de Roma
encara dormen, al Vell Pla.

I conreem la terra eixuta,
fins a l'espona dels bancals.
Terra dels avis, que ofereixes
oli i ametlles, ordi i blat!

Les portadores abocaven
l dolç raïm al cup fragant.
De gent vessaven les botigues,
quan era dia de mercat.

L'aigua, a les fonts, era més fresca,
en el silenci matinal.
I ens recordeu aplecs i festes,
taules de pedra de l'Estany!

Anys a venir serà oblidada
la tasca humil dels artesans.
Enclusa i mall, ribot i llima
cantaven l'himne del treball.

Verge del Claustre, que reposes
al cor de la plana suau:
com aquests ciris, que flamegen
en la capella, al teu davant,
fes que espurnegi l'alegria,
als ulls somorts dels vilatans.