Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Va ser al terme de Lloret que, l'1 de maig de 1904, es va erigir el primer monument en homenatge a Jacint Verdaguer mort dos anys abans. Fou iniciativa dels descendents de Nicolau Font i Maig, que van alçar, a mig camí entre Lloret i Sant Pere del Bosc, sobre el turó de Ses Pedres Lluïdores —nom donat a les pedres granítiques que afloren i brillen a causa de la mica que forma part de la seva composició— el monument conegut per "L'Àngel". Va ser projectat i dirigit per Enric Monserdà, el qual havia tingut cura de la major part de la decoració interior del santuari de Sant Pere quan fou restaurant en el 1898. La part escultòrica fou feta per Frederic Bechini, segons models de l'escultor modernista Eusebi Arnau i Mascort, autor del medalló de Verdaguer. Possiblement, un dels poemes més indicats per ser-hi llegits és "Què és la poesia?" en què fent una mena de recorregut autobiogràfic argumenta perquè la poesia va ser una eina vital per a ell.
Què és la poesia?
La poesia és un aucell del cel
que fa sovint volades a la terra,
per vessar una gota de consol
en lo cor trist dels desterrats fills d'Eva.
Los fa record del paradís perdut
on jugava l'amor amb la ignocència,
i els ne fa somiar un de millor
en lo verger florit de les estrelles.
Ella és lo rossinyol d'aquells jardins,
són llur murmuri bla ses canticeles,
que hi transporten al pobre desterrat
dant-li per ales místiques les seves.
No es deixa engabiar en los palaus,
no es deixa esbalair per la riquesa,
en la masia amb los senzills del cor
ses ales d'or i sa cançó desplega.
Mes per sentir-li modular a pler
la pobra humanitat està distreta.
Qui està distret amb lo borboll mundà,
com sentirà la refilada angèlica?
L'aucell del paradís no es fa oir, no,
de qui escolta la veu de la sirena.
Lo cel que es mira en la fontana humil
no s'emmiralla en la riuada tèrbola.
De poetes cabdals prou n'hi ha haguts;
cap d'ells la dolça melodia ha apresa.
Qui n'arribés a aprendre un refilet,
aquell ne fóra l'àliga superba.
Mes l'aucellet refila tot volant,
calàndria de l'empírea primavera,
allí dalt entre els núvols de l'orient
llença un raig d'harmonies i s'encela.
Jo l'he sentida un bell matí de maig,
lo bell matí del maig de ma infantesa.
Jo l'he sentida la gentil cançó,
per ço m'és enyorívola la terra.
15 maig 1896
Altres indrets de Lloret de Mar: