Romanyà de la Selva. Davant d'una alzina centenària

Coordenades: 41.856856, 2.992430

L'alzina surera (Quercus suber L.), també anomenada surera o suro, és un arbre perennifoli de la família de les fagàcies d'aspecte molt semblant a l'alzina. Les primeres fructificacions es donen quan l'arbre té entre 15 i 25 anys, per assolir-ne el màxim a l'entorn dels 100 anys. Normalment l'alzina surera té entre 5 i 15 metres d'alçada però es poden trobar exemplars molt vells de fins a 20 metres. La seva característica més identificativa és l'escorça grisenca, gruixuda i rugosa de la que s'extreu el suro. L'operació de pelar el suro, d'ençà el segle XVIII, es realitza durant l'estiu i mobilitza les colles de peladors. La feina consisteix a fer un tall circular amb la destral al tronc de l'arbre, esqueixar longitudinalment l'escorça i treure el suro amb l'ajut del mànec de la destral o d'un bastó.  Davant de qualsevol de les sureres més velles del bosc, hi escau llegir-hi el fragment de La mort i la primavera que, amb imatges molt oníques i una gran capacitat fabuladora,  descriu amb gran i precís detall com un dels habitants del poble de la por talla l'escorça d'un arbre per introduir-s'hi i ser-hi assimilat.