• Bústia de contacte del projecte: info@endrets.cat
Organigrama d'Endrets, abril 2012

Clica la imatge per veure-la a la mida original

26 comentaris a l'entrada:

  1. lluís vila diu:

    Bon dia, jovent: conec la plaça de Sant Joan a Solsona i estic d’acord amb tot el que dieu però entenc que, a més, l’obra de teatre del mateix Sagarra “La plaça de Sant Joan” (estrenada al Romea el 9-11-1934) es refereix a la mateixa plaça (“una d’aquestes placetes tranquil·les, lluny de la plaça del mercat i de la plaça de la vila, que es troben en les velles poblacions capitals de comarca”).
    Gràcies!
    (i molts records, Richard!)

  2. David Preseguer diu:

    Benvolguts, una magnífica feina aquesta que feu de retroprojectar la literatura en la geografia i la geografia en la literatura. Som d’on som i és un goig poder gaudir d’aquest inesgotable compendi literari que dóna forma a la veu que ens parla des de les entranyes del lloc on vivim.

    Em permeto fer-vos una petita aportació que no he pogut trobar aquí: em va semblar deliciosa la crònica que del funeral de Mossèn Cinto Verdaguer fa Agustí Calvet (Gaziel) en les seves memòries (Tots els camins duen a Roma, Edicions 62). Em sembla que és la crònica més autèntica i més sincera que es pot trobar sobre aquest funeral. És, a més, una petita ruta barcelonina que fa de bon resseguir.

    Salut! I a seguir amb aquesta gran feina.

  3. TERESA diu:

    El cine Granados no va estar mai als baixos de la casa Magí Llorens, sino que estava al c/ Cavallers, i era un edifici independent, sol dedicat al cinema, propietat del mateix propietari d’altres immobles independents com els cines Viñes, Bahia,…
    Al c/ Cavallers encara hi ha la façana original on posteriorment es va ubicar la cadena de electrodomèstics Master; Hi va haver fa uns anys les galeries comercials que van unificar part del cinema Granados amb els baixos de la Casa Magí Llorens, però això ja va ser als anys 80 o 90, crec.

    • Arnau Vives diu:

      Benvolguda Teresa,
      Gràcies pel teu comentari i interès, revisarem les dades i esmenarem el problema.
      Salutacions cordials

    • Arnau Vives diu:

      Benvolguda Teresa,

      Hem corregit la falta del cinema Granados que ens havies fet notar. Et convidem a fer-nos arribar qualsevol altre dubte o suggeriment, gràcies pel teu interès.

      Salutacions

  4. Eloi Font diu:

    Puc entendre que hi hagi autors o obres per les que no sentiu gaire inclinació i que d’alguna manera intenteu establir un cànon de què val la pena i de què no la val (un cànon una mica sui generis, en tot cas), però mirant el vostre mapa resulta evident que algunes obres fluixetes en surten clarament afavorides a les zones poc pressents a la literatura i en canvi, allà on hi ha més material, alguna cosa queda oblidada. Ara bé, em pregunto si hi ha algun motiu per que no apareguin alguns indrets que sí encaixen de ple amb el perfil del tipus d’autors i obres pels que mostreu més interès i que tenen espai de sobres per encabir-se en el mapa. Per exemple trobo a faltar una ‘e’ a St Pere del Brugal (Jo Confesso, Jaume Cabré), o bé a Herba-savina (em consta que l’any passat el Llorenç va anar-hi amb tot una colla guiat pel propi Pep Coll).
    Sant Pere s’ha convertit avui en un destí de peregrinació pels fans d’en Cabré, cap d’ells podria entendre que ‘endrets’ no en parli. Al seu costat contrasta el comentari que feu a l’entrada sobre l’Estany de Montcortès, totalment anecdòtic, per molt verdaguerià que sigui, i no dic pas que no hi hagi de ser.
    Em lamento també de que l’obra de l’Eduard Girbal no tingui NI UN SOL INDRET dedicat. Se m’acudeixen un grapat d’autors que apareixen a la vostra llista que potser són més simpàtics però no són ni la meitat d’interessants, sobretot tenint en compte que en Josep Pla considerava les novel·les d’en Girbal la culminació d’una determinada corrent i que van ser una font de vocabulari per l’Alcover-Moll.
    I a un altre nivell se m’acut que la Vall de Marfà també mereix una entrada (L’ànima de la vall, Lluis Cerarols). Perquè no?, el Moianès està a un pas de convertir-se en comarca.
    De totes maneres estic molt content de disposar d’una web com ‘endrets’. Penso que hi ha una certa responsabilitat a l’obrir una finestra al món d’indrets que poden ser visitables, un petit turisme literari existeix, per tant és convenient mantenir un rigorós feed-back amb la ‘demanda’ i no quedar-se només en el paper de purs entesos en el tema.
    Apa, una barretada i bon any a tot l’equip!
    Amb afecte,
    Eloi Font

  5. Montse Riu Piqué diu:

    Errada de datació de les Homilies d’Organyà.
    El nom d’Organyà –com succeeix amb els escriptors dels quals proposem algunes lectures– ha quedat lligat a les Homilies, sis sermons, amb comentaris, de diversos evangelis i epístoles, descobertes per Joaquim Miret i Sans el setembre de 1904 mentre examinava els pergamins de l’arxiu de l’extingida col•legiata de Santa Maria. Les Homilies, escrites durant el segle XI, probablement entre el 1080 i el 1095, mostren un català no aprovençalat escrit amb una lletra pròpia de la transició al gòtic.

    Benvolguts, en aquest redactat esteu atorgant a les Homilies d’Organyà la datació de l’altre document també descobert per Miret i Sans el mateix dia i al mateix indret: Els Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet, un dels documents més antics conservats en llengua catalana i on el català predomina de forma clara sobre el llatí. Les homilies són redactades un segle posterior.
    Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet (1080-1095), aquest document ha estat estudiat per Joan Anton Rabella Ribas, filòleg, especialitzat en lingüística històrica i cap de l’Oficina d’Onomàstica de l’Institut d’Estudis Catalans.
    Bibliografia
    Primers textos de la llengua catalana / a cura de Josep Moran i Ocerinjauregui i Joan Anton Rabella i Ribas. [Barcelona] : Proa, 2001

    Cal recordar que Joaquim Miret i Sans en la seva troballa de documentació a la rectoria d’Organyà el setembre de 1905, – i no el 1904, aquest aspecte ha estat estudiat pel filòleg i membre de l’IEC Philip D. Rasico i publicat a Cafè i Quilombo: els diaris de viatge de Joaquim Miret i Sans (1900-1918) / edició crítica i estudi a cura de Philip D. Rasico. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2001. (Biblioteca filològica ; 45)- a part del manuscrit de les Homilies, descobrí més de 500 pergamins altmedievals, bona part d’ells relacionats amb el llinatge dels Caboet, com és el cas del manuscrit dels Greuges de Gitard Isarn.

    Salutacions
    Montse Riu Piqué

  6. Ignasi de Quadras diu:

    Respecta al lligam de Jaume Bofill Guerau de Liost amb Calella era degut a que era el lloc de estiueig de la seva segona dona Montserrat de Quadras Feliu i parla dels seus fils amb ella

  7. Nati solà solà diu:

    BOn dìa vaig veure el vostre comentari sobre els nacisos del montseny i voldria saber
    el indret exacte, pues pel pont del Maig volem anari i no ser on ès

    Salutacions

  8. Benvolguts senyors d’endrets:
    Soc la Maria Santfores Salla solà i canto amb un grup de música que s’anomena U-tòpics.
    Em poso amb contacte amb vostès per si em podrien posar amb contacte amb l’artista Pere Jaume.
    Hem provat per diferents canals de trobar la seva adreça i de moment encara no hem trobat la manera d’entrar-hi en contacte.
    Tot s’ha de dir; som tossuts i no tenim pressa o sigui que:” Segur, que li podrem fer arriba d’alguna manera terrestre o extraterrestre el que estem fent”.
    Els hi explicaré la història:
    Un dia de tardor , fent la xafardera per la secció de poesia catalana de la biblioteca, va caure a les meves mans el llibre “Obreda “ d’en PEREJAUME.
    Ens va agradar tant que vàrem començar a musicar poemes d’aquell llibre i ara que ja en tenim musicats uns dotze…
    Voldríem fer arribar aquestes cançons al Perejaume i comptar amb el seu vist i plau i benedicció a ser possible.
    Cal dir que el que nosaltres secretament voldríem , és que li agradessin molt les cançons que hem fet, però ens conformem amb poca cosa: un bé, o teniu el meu permís, etc.
    Bé, posem totes les esperances en que vostès puguin fer arribar la nostre obra al PERAJAUME , i si no ho poden fer que ens donin idees per poder-hi contactar.

    Moltes gràcies per avançat.
    Si volen escoltar proves i esbossos d’alguns dels temes, ho poden fer a:
    http://utopicsigualada.wordpress.com/

    • Ricard Giramé diu:

      Benvolguda Maria,

      Per la nostra política de privacitat dades de caràcter personal no podem donar-te la informació de contacte de Perejaume. Lamentem no poder satisfer la teva petició.

      Salutacions,

  9. Xavier diu:

    El mas La Figuera (veure poesia de Joan Maragall, “Per la Lola”, no pertany al municipi d’Aiguafreda, com apunteu, sinó al de Tagamanent.
    Gràcies

    • Ricard Giramé diu:

      Benvolgut Xavier,
      Gràcies del comentari sobre el terme municipal de l’indret de La Figuera. Hem fet el canvi de municipi en la nostra base de dades i ara ja apareix publicat correctament.
      Salutacions,

  10. Mònica Saña López diu:

    Vic, octubre de 2012

    Bona tarda,

    m’adreço a vostès per demanar-los informació sobre Marià Ruiz, autor del llibre de poemes “Amb versos mal pagats faré rica la tarda”. He estat buscant informació sobre aquest home, però no aconsegueix-ho trobar-la i, la necessito per fer un treball de classe. Si puguéssiu facilitar-me aquesta informació us estaria molt agraïda.

    Gràcies.

    Atentament,

    Mònica Saña López.

    • Ricard Giramé diu:

      Benvolguda Mònica,
      Lamentem no poder donar resposta a la teva petició: ara per ara el portal Endrets no disposa d’informació de l’autor del qual parles. Et podem remetre al web de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (http://www.escriptors.cat) o al web de l’Enciclopèdia Catalana (http://www.enciclopedia.cat) per poder ampliar la informació.
      Salutacions,

  11. Ignacio de Quadras diu:

    Guerau de Liost va morir al 1933 ho podeu corretgir si us plau

    • Ricard Giramé diu:

      Benvolgut Ignacio,
      Gràcies per la teva observació. Hem corregit la data de mort del poeta.
      Salutacions,

  12. Benvolguts/Benvolgudes,
    Voldria coneixer una mica més el funcionament del vostre projecte. En particular ens agradaria saber si esteu oberts a suggeriments i/o a alguna mena de col·laboració pel que fa als continguts. La Biblioteca Rector Gabriel Ferraté de la UPC compta amb una important col·lecció de poesia catalana, i sovint hi descobrim poemes dedicats a indrets de la geografia catalana. Podem contactar telefònicament? – Gràcies – [Ruth Íñigo – 93 401 56 02 – ruth.inigo@upc.edu]

  13. fina diu:

    Bon dia:
    Voldria saber si la festa de la Misericordia encara es celebra.
    Tinc un blog de cuina, sempre poso una recepta,esplico la història i un lloc on anar.
    M’ho podeu confirmar?
    Gràcies per endavant!!
    “L’anada a Misericòrdia (ermita que es troba a un quilòmetre de nostra ciutat i a on es venera aquesta verge) és una de les costums més típiques de Reus.
    Lo dia de Santa Marina (18 de juliol), s’instal·len en los espaiosos àmbits de davant de l’ermita una munió de parades de quincalla, barraques de begudes i especialment barraques a on s’hi venen les tradicionals rosquilles de sabor exquisit, atractiu casi es pot dir principal d’aquesta festa.abans de trencar l’auba s’encamina ja vers l’ermita per l’ample passeig que hi porta i ja des d’aquell moment l’animació no para. Tot lo dia van i vénen gent amb los seus paquets de rosquilles i els xavalots amb joguines. Aixís van passant tot lo dia fins al vespre, després de sopar….”
    En festa tan senyalada

    • Ricard Giramé diu:

      Benvolguda Fina,
      En resposta a la qüestió que ens planteges et podem dir que nosaltres no tenim aquesta informació de primera mà, si que podem, però, adreçar-te al bloc del Santuari de la Misericàrodia que és el lloc web on hi ha totes les dades del Santuari actualitzades: http://santuarimisericordiareus.blogspot.com.es/
      Salutacions,

  14. MARINA diu:

    Magradaría de l’obra de Màrius Torres Rellotge de sol o bè l’àngel del vespre, trovar algún comentari de text per poder fer un treball d’ aquestes obres, no ting manera de trobar-ho en cap lloc, gràcies

  15. Mireia Lleó Bertran diu:

    Benvolguts:
    Els proposaria ampliar de mica en mica la llista d’autors. En trobo a faltar alguns. Rosa Leveroni, per exemple…
    Sincerament
    mireia

    • Ricard Giramé diu:

      Benvolguda Mireia,
      Gràcies pel suggeriment. El passarem al nostre equip de continguts perquè ho tinguin en compmte.
      Salutacions,

  16. montserrat esquerda bosch diu:

    he consultat el web, la idea és molt bona i molt útil, tanmateix hi he trobat uns quants errors, per si els voleu esmenar, us dono on:
    a vilanova i la geltrú:
    diu 17 textos i sols n’hi ha 11 de referenciats
    el text que es dóna de miquel utrillo correspon al cau ferrat de sitges
    en llo del text de jaume colell n’hi ha un de m. m. pol que a més correspon a la blava
    el text de vidal vidal correspon a prades
    el text la primera vegada correspon a roda de ter
    en l’apartat obres:
    florescència correspon a reus
    al centre de lectura, el text de plàcid vidal no hi és
    a sitges:
    el text de plàcid vidal correspon a alcover
    el de castellet, a calafell
    el de pi de cabanyes, a vilanova i la geltrú
    diu 31 textos i sols n’hi ha 23 de referenciats

    • Ricard Giramé diu:

      Benvolguda Montserrat,
      En primer lloc li volem donar les gràcies pels comentaris que ens ha enviat. A continuació li tornem la resposta per cadascun d’ells:
      Si clica a l’enllaç del municipi de Vilanova veurà que hi ha 18 textos: http://www.endrets.cat/municipi/925/vilanova-i-la-geltru.html
      Sobre el text d’Utrillo no hem trobat el text al qual es refereix, ens podria enviar l’enllaç concret per facilitar-nos la cerca?
      Sobre el text Jaume Collell no hem trobat el text al qual es refereix, ens podria enviar l’enllaç concret per facilitar-nos la cerca?
      Sobre el text Vidal Vidal no hem trobat el text al qual es refereix, ens podria enviar l’enllaç concret per facilitar-nos la cerca?
      Sobre el text La primera vegada no hem trobat el text al qual es refereix, ens podria enviar l’enllaç concret per facilitar-nos la cerca?
      Sobre l’obra Florescència hem de dir que ja està correctament referenciada a Reus, possiblement el que ha vist vostè és que l’editor, Oliva impressor, era de Vilanova i la Geltrú.
      El text del Centre de Lectura de Plàcid Vidal ja està correctament georeferenciat.
      Els textos de Sitges i Vilanova i la Geltrú han set esmentats.
      Salutacions,

Respon a lluís vila Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>