Mira i Casterà, Joan Francesc
València, 1939
- Si és possible, doncs, entrem a València per les torres dels Serrans...
- Al meu oncle Alfons, quan ja era papa...
- En realitat he baixat pels quioscos...
- però la passió pels llibres ha estat sempre un misteri...
- Com tantes altres platges massa urbanes...
- ...eternament àgils i atlètics, eternament farcits de pensaments tan estúpids...
- [...] i més de cinquanta anys abans...
- A casa no van haver de patir...
- El sol de la vesprada de Pasqua...
- També abraçats, o més ben dit enllaçats...
- Abans de baixar la rampa que porta al parc del llit del riu...
- Era dissabte i criatures de pocs anys...
- L'empleat l'esperava a les onze al portal de la finca...
- Ara, però, suposem que encara és de dia...
- Al final de l'Albareda, el caminant es trobarà en una extensa plaça...
- A València, com que la monarquia que hem tingut...
- Després de passejar una miqueta pels Vivers...
- Tornant a la plaça del Temple...
- El visitant hauria d'arribar a la plaça del Temple...
- A la Glorieta i al Parterre hi ha coloms...
- De manera que el centre i melic de la devoció vicentina...
- ...arribà ell al Pouet de Sant Vicent, Casa Natalícia i Santuari...
- L'adreça era Camí Reial de Madrid, núm. 421...
- Tal com cada matí feia davant de ma casa...
- Els diumenges, sobretot durant la llarga calma vespertina...
- De tant en tant, enfront exactament de la meua finestra...
- L'ofici de fuster m'agradava, el de mecànic no...
- El dia de la meua primera comunió...
- Aquell col·legi nostre amb el claustre sever...
- El seu col·legi, però, s'havia salvat del bombardeig...
- Ara el lector visitant hauria d'aturar-se un moment...
- Després de creuar la plaça superant tanta congestió de vehicles...
- Comencem pel Mercat Central
- L'església de Sant Joan, que oficialment és dels Sants Joans...
- «I ara, Maria, si vol ja se'n pot tornar a casa...
- Si tornem a travessar la plaça de l'Ajuntament-País Valencià...
- Aquesta ciutat ha estat, alternativament i simultàniament, iconoclasta...
- Eixint del Col·legi del Patriarca i travessant el carrer de la Nau...
- Els medallons de perfil invariable de cònsol romà...
- El palau del Marquès de Dosaigües...
- El visitant innocent pot pensar, com pensen moltíssims veïns...
- En qualsevol cas, el carrer de la Pau és una meravella...
- L'església de Santa Caterina és de les més importants...
- En arribar al cantó del Trench, mirar a la dreta...
- Els altaveus anunciaren amb estridència...
- Els valencians han cobert, amb un excés de fantasia...
- Ací davant mateix hi ha l'església de Sant Esteve...
- Però en el barri més antic d'una ciutat molt antiga...
- La veritat, de tota manera, es que ni les institucions...
- Ara, sense eixir de la plaça de la Seu...
- La part més antiga és la Porta del Palau...
- I, presidint la capella, l'únic i autèntic Sant Calze...
- La segona porta, en ordre històric, és la dels Apòstols...
- Avise que són dos-cents set esglaons per una escala de caragol...
- Com degueren pujar fins ací aquesta campana que pesa vuit tones...
- Molts valencians estan convençuts...
- Podia ser per la festa de la Mare de Déu...
- Al costat de la Porta dels Apòstols...
- Una vegada assegut, en cadira o en banc...
- Allà dalt, coberta de joies, enlluernadora...
- Molts valencians voldríem, mirant aquest palau...
- El sol, hem de suposar, ja es devia poder veure...
- Sabem que avui, segon dia...
- Quan arribà Jesús a la placeta del Correu Vell...
- El visitant que, des de la plaça de Sant Jaume...
- Aquest punt on som ara...
- Vist això, i per mirar de no perdre's...
- Si vostès entren pel primer cantó...
- Sí que és cert que, entre el segle XIV i el segle XVII...
- Jo vaig passar els primers anys de la infantesa...
- La primera vegada que es van trobar...
- En la mateixa pols jugàvem els fills de cristians...
- Si el visitant, tal com espere...
- Al meu oncle Alfons, quan ja era papa...
- I ara ens acostem a la mar i al seu somriure innumerable.